Excel·lent mostra de per què el cinema realitzat al Regne Unit sobre monarquies és el millor. Aquesta pel·lícula del director Tom Hooper explica la història del pas del duc de York a ser el rei Jordi VI a l'Anglaterra pre-Segona Guerra Mundial. El protagonista intenta solucionar un problema que no ha de trascendir a l'opinió pública, veiem el seu primer assoliment seriós gràcies a l'ajuda d'un terapeuta amb qui s'estableix una relació d'amistat i l'espectador descobreix aquesta histria com a una anècdota reial i real.
El film és acadèmic, convencional, molt britànic i de Hollywood alhora, amb una posada en escena i una ambientació austeres pròpies de l'època i que podrien recordar als temps actuals, i amb un humor subtil. Però el seu millor reclam es troba en el repartiment d'actors, dels que destaquen una agradable tornada a un bon paper per a Helena Bonham-Carter i, especialment, les grans actuacions de Colin Firth i de Geoffrey Rush. Són ells els que realment tenen serioses possibilitats d'alçar-se amb grans premis, més que la pel·lícula, ja que encara seria aviat per vaticinar pronòstics de cara als Oscar i de vegades la que parteix com a favorita no triomfa i apareixen sorpreses.
Fotograma del film amb el tercet protagonista.
